La meva tercera Marató (by Montse Galvany)

Constància, esforç, repte,dolor,  energia,  companyerisme, confiança, dubtes, satisfacció ,valentia, alegria , glòria…són algunes de les sensacions que he viscut al llarg de les set setmanes que he dedicat a  preparar la marató de Barcelona.

Constància perquè he dedicat cinc dies de la setmana a corre entre 50’ , l’entrenament més curt,  i 2h35´la tirada més llarga .

Esforç en els moments que vas malament de cames o cansat perquè no has dormit bé i acumules fatiga dels entrenaments anteriors. Puc dir que he acumulat 487 kms al llarg de les set setmanes que he dedicat a la marató.

Repte. La segona setmana de gener  en proposo millorar la meva marca personal que tenia en la marató de Barcelona del 2008  amb un temps de  3h25’ 05 i inicio el meu pla d’entrenament .Un repte assolible però gens fàcil d’aconseguir.

Dolor. He patit molt dolor de cames a la Marató  a partir del quilòmetre 24 aproximadament fins  a creuar la línea d’ arribada. En aquestes moments és quan el meu cap pot més que el meu cos. Cada trepitjada  cap a la meta, són  agulles clavades per totes les cames i mentre corro m’ apareix  l’ imatge d’ un faquir trepitjant una estora plena  d’ agulles.

Dolor de cames és el que tinc ara mateix mentre escric aquesta crònica   estirada al sofà i que el dia següent de la marató no  em permet caminar com una persona  normal i menys baixar escales.

Energia. Cinc powergels repartits al llarg dels 42km198m he anat consumint i molts hidrats tres dies abans de la marató .Powergels  de diversos colors que els porto penjant a la cintura  com un arbre de nadal .Què  poc professional Montsel!!! A la pròxima carrera  compro  el cinturó per posar els gels  que molt estranger porten.

Companyerisme  i molt companyerisme  amb les meves dues partners          d’ entrenaments ,  una rumanesa ,la Magdalena i una noia de Jaca,   la Biola  , que m’ han acompanyat a molts entrenaments , on de vegades era jo la que portava el ritme  i altres dies eren elles les que tiraven i en feien patir de valent. I no m’ oblido del Jaume, en Lance  que dos dies a la setmana s’unia  als nostres entrenaments, sobretot els dies de tirada llarga i també d’ algun Triatrevit que es deixava veure a la carretera de les aigües per fer  pinya amb nosaltres i anomenar també  els meus companys de la Salle Triatló on dimarts i dijous em reunia amb ells per fer algunes series o canvis de ritme asfixiant .
Els triatletes de la Salle practiquen el mètode QUALITAT, és a dir,  poca estona entrenant però a TOPE, ideal pels qui disposen de  poc temps per dedicar a l’ entrenament.

Confiança en mi en tot moment per afrontar els entrenaments i el repte que m’ he proposat, perquè assolir un repte et fa crèixer com a persona i et fa crèixer també físicament. M’ha anat molt bé llegir el llibre de Haruki Murakami ”De qué hablo cuando hablo de correr”.  Llegiu-lo , us el recomano.

Dubtes a una setmana de la marató, quan  notes dolor  de lumbars  i s’inflama el piramidal i  el dolor  puja fins la lumbar . CAGADA!!! Llavors m’adono que he apretat massa  en els darrers  entrenaments  previs a la Marató i és quan apareixen els dubtes si podré o no assolir el meu objectiu per culpa  de les molèsties a les lumbars i al gluti.

Satisfacció per tenir a prop els amics de Triatreves i els de la salle triatló  i també la gent del metropolitan, i els meu companys del Sant Ignasi   i les amigues de tota  la vida que es preocupen  i t’ envien missatges de solidaritat i sort. Què confien amb tu i això em dona força per afrontar el meu repte.

Valentia  en  la manera que he afrontat la marató .La meva estratègia, és  fer la 1era mitja marató més ràpida i la segona aguantar com pugui  sempre que el dolor d’ esquena i de cul  m’ ho permeti. Passo la 1era mitja amb  temps de 1h37’50 a 4’ 39 per quilòmetre i la segona em va surtir més lenta degut al dolor de cames. El cor marca una mitjana  de 183 pulsacions i arribo a  un màxim de 190 pulsacions en el quilòmetre 5 , davant del camp del Barça on hi havia una mica de desnivell. La marató la faig a una mitjana de 4’44 per quilòmetre.

Alegria i glòria han estat les últimes emocions que he  viscut  en arribar als 42km 198m i veure al marcador el temps de  3h22’.

Alegria també és el que he viscut el 6 de març a BARCELONA  en veure que la meva ciutat  organitza UNA GRAN MARATÓ,  amb molta  animació i música al carrer, dances populars, classes d’ spinnings a l’ aire lliure, molt avituallament,  … i 15.000 atletes  i molt públic animant ,i cridant  el teu nom. Això fa més suportable el meu patiment i m’ajuda a tirar endavant, com també l’ ajuda de la meva germana  Mercè que apareix, no sé com ,  en diversos punts del recorregut animant-me , amb gels i  fent fotos .

Alegria  i glòria en veure que he assolit el meu objectiu i  que els meus amics i familiars més propers estan al meu costat compartint amb mi aquest repte.

Gràcies Marató BCN per  fer possible que tinguem una GRAN MARATÓ a BARCELONA.

Fotos: http://www.cmdsport.com; http://www.fasttritalon.com